Pizza marinara

Pizza marinara és una pizza napolitana elaborada amb tomàquet, all, orenga i oli d'oliva, i sense formatge. Rep el nom de l'estil de cuina dels mariners, «alla marinara», tot i que l'origen del nom no està clar.

Què és de debò

La base és una pasta fina de farina de blat amb llevat, estirada a mà i cuita molt calenta, tradicionalment en forn de llenya. La coberta és una capa fina de tomàquet triturat o passat pel colador, amb all, orenga seca i una mica d'oli d'oliva verge extra, afegida abans de coure. La sal s'hi posa amb moderació. A diferència de la margarida, no du mozzarella, i per això també es descriu com la pizza napolitana sense formatge.

Les seves semblants són la margarida, que hi afegeix mozzarella fresca i alfàbrega, i les moltes pizzes de tomàquet venudes com a «marinara» fora d'Itàlia, que sovint hi afegeixen formatge. En la forma napolitana clàssica, la marinara no du formatge ni alfàbrega; l'all i l'orenga aporten el gust.

Com se serveix

• Es menja sencera, en plat, amb ganivet i forquilla o plegada per la meitat i menjada amb les mans, com és habitual amb la pizza napolitana.
• Es serveix tot just sortida del forn, mentre la vora és encara cruixent i el centre tendre.
• Normalment es menja sola com a plat principal, sovint com un menjar senzill en una pizzeria.
• No se sol servir amb formatge ni salsa addicional a taula.

Com escriure-ho a la carta

• Escriviu-la com a «Pizza marinara» amb els ingredients indicats: tomàquet, all, orenga, oli d'oliva verge extra.
• Indiqueu que no du formatge, perquè els clients no esperin mozzarella.
• Marqueu BLAT, de la pasta, per a la informació sobre al·lèrgens.
• Si la pasta es fa amb llevat madre o una fermentació llarga, o si l'orenga és fresca en lloc de seca, indiqueu-ho com a variant.