Simit

El simit és un anell de pa de blat llevat, cobert de sèsam i cuit fins que queda cruixent. És un dels aperitius de carrer més coneguts de Turquia: es compra calent als carros al matí i es menja de camí a la feina o amb un got de te. Sovint es compara amb el bagel per la forma d'anell, però la massa i la capa són pròpies.

Què és de debò

El simit es fa amb una massa senzilla de farina de blat, aigua, llevat i sal. La massa s'enrotlla en un cordó llarg, els extrems s'uneixen per formar un anell, i l'anell es banya en una capa fina i dolça i després es premsa sobre les llavors de sèsam. Es cou fins que l'exterior queda daurat i cruixent i l'interior es manté tendre. La capa de sèsam és el que el fa reconeixible des de l'altra punta del carrer.

El simit és pa, no una pasta. La versió clàssica no du mantega, ou ni llet, per això sol menjar-se senzill o amb formatge, olives o te. Els forners difereixen en el gruix de la capa de llavors i en el color de la crosta, de manera que la textura canvia d'una fleca a una altra.

Com se serveix

• Calent o a temperatura ambient, sovint comprat sencer al carro i menjat amb les mans.
• Senzill, o partit i farcit amb formatge blanc, olives o tomàquet, com un entrepà.
• Amb un got de te, la combinació habitual a l'esmorzar i al carrer.

Com escriure-ho a la carta

• Anomeneu el pa amb precisió: un anell de blat cobert de sèsam, cuit fresc aquell dia.
• Indiqueu sèsam i blat. La capa de llavors és l'al·lergen que els clients més sovint necessiten conèixer.
• Digueu si es serveix calent i si du farciment, ja que el formatge afegeix llet i s'ha d'indicar per separat.
• La massa clàssica és vegana, així que digueu-ho si la fleca no hi afegeix llet ni ou.