Pebrots de Padrón

Els pebrots de Padrón són petits pebrots verds de Galícia, fregits sencers en oli d’oliva i servits calents amb sal. És una tapa molt habitual a Espanya.

Què és de debò

El plat es basa en petits pebrots verds de Padrón (una varietat de Capsicum annuum cultivada als voltants de la vila de Padrón, a Galícia) cuinats sencers en oli d’oliva fins que la pell es cloqueja i es tendeix, i després salats, normalment amb sal marina grossa. Els pebrots es fregeixen breument a foc moderat o alt perquè la polpa quedi tendra mentre la pell es crema en alguns punts.

La característica definitòria és la variació de picor: la majoria de pebrots són dolços i suaus, però una petita proporció són clarament picants, i no hi ha manera de distingir-los abans de menjar-los. El plat sovint es serveix com a plat compartit, i a Espanya és força habitual la frase «n’hi ha de picants i d’altres no». Es diferencia dels pebrots shishito, una varietat japonesa de semblant aspecte que sovint es fa a la graella o a la paella amb salsa de soja; la preparació gallega clàssica només utilitza oli i sal.

Com se serveix

• Servit calent com a tapa o entrant, directament de la paella, en un plat compartit.
• Es menja sencer agafant la tija, que es descarta després de menjar el pebrot.
• Sovint s’acompanya de pa i d’una copa de vi blanc gallec o de cervesa.
• Els comensals han de saber que aproximadament un de cada deu pebrots pot ser picant.

Com escriure-ho a la carta

• Anomeneu els pebrots com a Pebrots de Padrón, fregits en oli d’oliva i sal marina, per deixar clar que és un plat compartit.
• Indiqueu que un petit nombre de pebrots són picants, perquè els clients potser no esperen picor en una verdura que sembla suau.
• Remarqueu que el plat és vegà, sense ingredients d’origen animal.
• Si se serveix amb una salsa per untar, indiqueu la salsa i els seus al·lèrgens per separat, com ara allioli que conté OU.