Fideuà

Fideuà és un plat valencià de fideus en què els fideus curts es torren en oli i després es couen en un brou ric de marisc fins que el líquid s'absorbeix. Tradicionalment es prepara en una paella ampla i poc fonda, al fogó o sobre foc de llenya.

Què és de debò

La fideuà es basa en fideus curts i prims (fideus), que es fregeixen en oli d'oliva fins que queden daurats abans d'afegir-hi cap líquid. Després els fideus es couen amb un brou de marisc elaborat amb peix i crustacis, amb all, tomàquet i, de vegades, safrà, i amb trossos de calamar, gamba o llagostí i altre marisc col·locat per sobre.

El mètode és semblant al de la paella: un cop s'afegeix el brou, no es remena la paella, perquè els fideus es tendeixen i es tornen una mica cruixents a la base. Són els fideus, i no l'arròs, els que li donen nom i textura. La fideuà sovint es confon amb la paella de marisc, que es fa amb arròs, i amb els fideus a la cazuela, un plat de fideus més caldós. La versió clàssica se serveix amb allioli a part.

Com se serveix

• Es serveix directament de la paella ampla on s'ha cuinat, per compartir.
• Es menja amb allioli cullerat sobre els fideus o a part.
• Normalment es menja com a plat principal al dinar, sovint a la costa de València i d'Alacant.
• Sovint s'ofereixen llesques de llimona juntament amb el marisc.

Com escriure-ho a la carta

• Indica els fideus i el marisc, per exemple «Fideuà amb calamar, gamba i allioli», perquè el plat no es confongui amb la paella.
• Marca els crustacis, els mol·luscs, el peix i l'ou (allioli) a la llista d'al·lèrgens.
• Indica si el plat es cuina amb brou de peix; no és apte per a vegetarians.
• Especifica si l'allioli se serveix a part o barrejat, i si el plat es fa per a una persona o per compartir.