Milanesa a la napolitana

La milanesa a la napolitana és una escalopa de vedella arrebossada i fregida, acabada al gratinador amb salsa de tomàquet, pernil i formatge fos. El nom apunta a Nàpols, però el plat es va crear a Buenos Aires. Segons la història més repetida, un cuiner del barri de Flores va cobrir una escalopa massa torrada amb els ingredients que tenia a mà: pernil, formatge i salsa.

Què és de debò

L’escalopa s’aplana uniformement, es passa per farina, ou batut i pa ratllat, en aquest ordre, i es fregeix en prou oli calent perquè quedi cruixent i ben cuita. Només llavors es posa en una safata amb una cullerada de salsa de tomàquet, una llesca de pernil i una capa generosa de formatge. Es gratina breument, fins que el formatge es fon sense ressecar la carn.

La base arrebossada ha d’aguantar la segona cocció. Si la crosta s’estova amb la salsa, es perd el contrast que defineix una bona napolitana.

Com se serveix

• Acabada de gratinar, amb la salsa i el formatge encara bombollejant.
• Amb patates fregides o una amanida senzilla.
• També dins d’un entrepà, a caballo amb ou ferrat al damunt, o sense complements.

Com escriure-ho a la carta

• Distingiu-la de la milanesa senzilla, perquè s’ordenen i es valoren de manera diferent.
• Especifiqueu el formatge.
• Destaqueu blat, ou i lactis de l’arrebossat i la cobertura.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.