Berliner

El berliner és una bola de massa fermentada fregida sense forat, farcida de melmelada per una obertura discreta i empolsinada amb sucre. És el bunyol protagonista d’una broma de Cap d’Any: tradicionalment, els forns en colen un de mostassa entre els de melmelada, i trobar el berliner equivocat és una petita tradició alemanya de fa generacions.

Què és de debò

Una massa enriquida amb ou, llet, mantega i sucre es deixa llevar, es forma en boles i es fregeix en greix calent en lloc d’enfornar-se. Això li dona un anell pàl·lid al mig, allà on la massa ha tocat el greix calent. Un cop fred, se li fa un petit forat al costat i s’hi injecta melmelada —tradicionalment de fruits vermells, pruna o maduixa— fins al centre. Per fora s’acaba amb força sucre, o de vegades amb una glaça.

A diferència d’un dònut americà farcit de melmelada, no hi ha cap costura visible ni cap senyal que indiqui on s’ha introduït el farcit: un bon berliner no el delata fins que se’n fa la primera mossegada.

Com se serveix

• Sencer i a temperatura ambient, mai tallat ni servit amb coberts.
• Empolsinat amb sucre granulat o de llustre, l’acabat clàssic.
• Per Cap d’Any, quan de vegades els forns en preparen la versió amb mostassa com a broma recurrent.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu gluten, ou i lactis: la massa enriquida en conté.
• Especifiqueu quina melmelada feu servir; són habituals la de pruna, maduixa i albercoc.
• Digueu si l’acabeu amb glaça en lloc d’empolsinar-lo amb sucre: els habituals solen tenir preferència.
• Destaqueu que és millor acabat de fer; l’endemà es torna notablement oliós i la massa perd lleugeresa.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.