Curri verd tailandès

El curri verd és pollastre estofat amb llet de coco i una pasta de bitxo verd fresc, galangal i citronel·la. Té un aspecte més picant que no pas el gust, i és més dolç que els curris vermells o grocs de Tailàndia.

Què és de debò

Tradicionalment, la pasta es pica en un morter amb bitxo verd, galangal, citronel·la, fulla de llima kaffir, all, escalunya i pasta de gambeta. Es fregeix amb la crema espessa que puja a la superfície d’una llauna de llet de coco, fins que se separa i es veu l’oli; després s’hi afegeix la resta de la llet. S’hi estofa el pollastre, i la salsa de peix i el sucre de palma equilibren el picant de la pasta. Al final s’hi barreja alfàbrega tailandesa perquè conservi l’aroma anisada.

El nom descriu la pasta, no pas el grau de picant. El curri verd és el més dolç dels curris tailandesos: porta més sucre de palma que les versions vermella o groga. El picant prové de bitxos frescos, no pas secs, per això el color sembla més fort que el gust.

Com se serveix

• En un bol, amb arròs gessamí al costat per absorbir la salsa.
• Ben calent, amb les fulles d’alfàbrega senceres i perfumades per sobre.
• Amb salsa de peix i bitxo tallat a taula, perquè cadascú l’ajusti al gust.

Com escriure-ho a la carta

• Especifiqueu si porta pollastre, vedella o verdures: la pasta i la llet de coco són les mateixes.
• La salsa de peix i la pasta de gambeta fan que la versió clàssica no sigui vegetariana ni vegana; se sol substituir per salsa de soja i tofu, sense pasta de gambeta.
• El plat en si no porta blat, tot i que sovint se serveix amb arròs. Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.