Ayam goreng

L’ayam goreng és pollastre cuit a foc lent en un brou de cúrcuma i espècies abans de fregir-lo, sovint acabat amb all fregit ben cruixent. És la versió indonèsia del pollastre fregit. Es cou en dos passos —primer a foc lent i després fregit—, a diferència d’altres tradicions que posen directament a l’oli el pollastre cru.

Què és de debò

Primer, els trossos de pollastre es bullen suaument en un brou condimentat amb cúrcuma, all, llavor de coriandre i altres espècies, fins que la carn queda cuita i ben impregnada de sabor per dins, no només per fora. Després es fregeix breument en oli ben calent. Com que ja és cuit, aquest pas només serveix per daurar i cruixir la pell, no per coure la carn. Just abans de servir, sovint s’hi escampen làmines fines d’all fregides per separat fins que queden daurades i cruixents.

L’ordre —primer bullir a foc lent, després fregir— és el que defineix el plat. Si es fregeix el pollastre cru de cap a cap, com és més habitual en altres llocs, el resultat és diferent. L’ayam goreng queda especialment sucós i ben especiat perquè les espècies han tingut temps d’impregnar la carn durant la primera cocció.

Com se serveix

• Calent, amb arròs i sambal a part.
• Amb làmines d’all o escalunya fregides i cruixents per sobre.
• Com a plat principal, tant en àpats quotidians com en ocasions especials.

Com escriure-ho a la carta

• Especifiqueu si inclou l’all fregit: aporta una textura pròpia que molts comensals busquen.
• La recepta bàsica no conté al·lèrgens principals habituals; indiqueu a part els de qualsevol marinada o salsa que l’acompanyi.
• Descriviu el nivell de picant del sambal que se serveix al costat.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.