Milanesa

La milanesa és un tall fi de vedella o vedella jove, arrebossat amb ou i pa ratllat i fregit fins que queda daurat i cruixent. La tècnica de la cotoletta de Milà va arribar a l’Argentina amb la immigració italiana de finals del segle XIX i començaments del XX. Allà es va convertir en un plat propi: més fi, amb un arrebossat més generós i present sovint a taula.

Què és de debò

Un tall de vedella, o de vegades vedella jove o pollastre, s’aplana, es passa per ou batut i es cobreix completament amb pa ratllat fi. Es fregeix en oli calent fins que les dues cares queden daurades i la crosta cruixent, mentre la carn es manté tendra. El tall fi permet coure-la ràpidament sense ressecar-la. Sovint només s’hi afegeix llimona: la carn i l’arrebossat han de lluir per si mateixos.

És un plat quotidià, no només de celebració. A l’Argentina es menja en sopars de cada dia, en entrepans i fred l’endemà; aquesta presència habitual forma part del seu caràcter.

Com se serveix

• Sola, amb llimona i puré de patata o amanida.
• A la napolitana, coberta de tomàquet, pernil i formatge fos.
• En entrepà, freda o reescalfada.

Com escriure-ho a la carta

• Especifiqueu la carn: vedella, vedella jove i pollastre són opcions habituals.
• Destaqueu el blat del pa ratllat i l’ou de l’arrebossat.
• Digueu si és a la napolitana, que afegeix lactis.