Moules-frites

El moules-frites és una olla de musclos oberts al vapor amb vi blanc, mantega, api i ceba, servida amb patates fregides dues vegades i maionesa. Més que una recepta única, és una combinació belga: a Ostende o a Brussel·les pot canviar el brou, però no el maridatge amb patates.

Què és de debò

Els musclos vius van a l’olla calenta amb api, ceba i un raig de vi blanc. Es tapa uns minuts, fins que les valves s’obren; al final s’hi afegeix mantega o crema. La versió marinière porta vi, escalunya i julivert. A Bèlgica també són habituals les versions amb crema, cervesa blanca, tomàquet o formatge blau.

Les patates es fregeixen dues vegades: primer a temperatura moderada perquè es coguin per dins, després a foc fort perquè quedin cruixents.

Com se serveix

• A l’olla de ferro negra on s’han cuit, amb la tapa a prop per deixar-hi les closques buides.
• Amb les patates en un cucurutxo o bol propi i maionesa al costat, no abocada sobre els musclos.
• Amb pa per sucar el brou i cervesa belga blanca.

Com escriure-ho a la carta

• Concreteu l’estil de brou: marinière, provençal, amb crema o cervesa.
• Incloeu patates i maionesa com a part del plat.
• Destaqueu mol·luscs i ou de la maionesa.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.