İmam bayıldı (l’imam es va desmaiar)

L’imam bayıldı són albergínies senceres obertes i estofades amb oli d’oliva, ceba, tomàquet i all, servides fredes. El nom vol dir «l’imam es va desmaiar»; segons la versió de la història, es va desmaiar de plaer pel gust o de sorpresa per la quantitat d’oli d’oliva car que s’havia fet servir. Les cuines otomanes s’ho prenien seriosament.

Què és de debò

Les albergínies senceres s’obren de llarg sense tallar-les del tot. L’obertura s’omple amb una barreja de ceba, all i tomàquet, cuits fins que queden tous i dolços. Després es posen les albergínies farcides en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva i s’estofen tapades a foc lent fins que queden ben tendres. Mentre es couen, absorbeixen bona part de l’oli en lloc d’alliberar-ne.

A diferència de la majoria de plats de verdures estofades, aquest es menja fred o a temperatura ambient, no pas calent. En refredar-se, els gustos s’assenten i l’oli es reparteix de nou per la polpa; és així com el plat és millor.

Com se serveix

• Fred o a temperatura ambient, mai acabat de sortir calent de la paella.
• Com a part d’un assortiment de mezze amb altres plats freds de verdures.
• Obert al plat perquè es vegi el farcit de tomàquet i ceba al llarg de l’albergínia.

Com escriure-ho a la carta

• Destaqueu que és vegà de manera natural, una bona opció entre els mezze amb més carn.
• Feu constar que se serveix fred; qui esperi una verdura calenta ha de saber que es refreda expressament.
• Expliqueu que es cou amb força oli d’oliva: és una quantitat generosa deliberada i part de la broma del nom.
• Digueu que és un plat que es prepara amb antelació i es deixa reposar, no pas per servir acabat de fer als fogons. Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.