Carbonnade flamande

La carbonnade flamande és vedella estofada durant hores amb cervesa bruna belga i molta ceba, amb una llesca de pa untada amb mostassa remenada dins la salsa per espessir-la. És la resposta de Flandes als estofats de vi de l’altra banda de la frontera francesa. Comparteix la idea de coure un tall econòmic a foc lent, però es fa amb cervesa perquè és el que realment s’elabora a la regió.

Què és de debò

Primer es dauren bé els trossos de vedella per estofar amb greix. Després es caramel·litza lentament una bona quantitat de ceba a la mateixa olla, i s’hi aboca cervesa belga fosca i maltejada. No se sol fer amb cervesa rossa: la dolçor i l’amargor de la bruna són les que construeixen la salsa. S’hi afegeixen una fulla de llorer i una cullerada de sucre morè per arrodonir el punt de la cervesa. Al final arriba el toc flamenc, no francès: s’hi posa a sobre una llesca de pa untada generosament amb mostassa perquè es desfaci dins l’estofat i l’espesseixi, sense necessitat de fer un roux a part.

Com se serveix

• En un bol fondo, amb la salsa marró fosca i brillant i la vedella tan tendra que es desfà amb una forquilla.
• Amb un munt de patates fregides i un bol de maionesa, gairebé mai amb arròs o pasta.
• De vegades, amb compota de poma o cogombrets envinagrats a rodanxes per alleugerir la riquesa.

Com escriure-ho a la carta

• Especifiqueu quina cervesa feu servir: una bruna flamenca diu més a la carta que «vedella estofada amb cervesa».
• Expliqueu que s’espesseix amb pa i mostassa: així s’entén el color i la textura de la salsa, i qui té al·lèrgia al blat o a la mostassa sap què ha de preguntar.
• Esmenteu les patates fregides a la mateixa descripció, no com una guarnició genèrica: així és com realment es menja el plat.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.