Gado-gado (amanida indonèsia amb salsa de cacauet)

El gado-gado combina verdures escaldades, ou dur, tofu i tempeh sobre coques compactes d’arròs, tot cobert d’una salsa espessa de cacauet. És l’amanida pròpia de Jakarta, nascuda a les cuines betawis de la capital. El nom vol dir, aproximadament, «barreja-barreja» i descriu el plat tal com és: verdures de temporada reunides sota una salsa que ho lliga tot.

Què és de debò

Es barregen verdures —normalment col, brots de soja, mongeta llarga i espinacs— i s’escalden només fins que queden tendres però cruixents. Això les distingeix de les verdures d’amanida crues. Es disposen al plat amb ou dur a rodanxes, daus de tofu i tempeh fregits i llesques de pastís compacte d’arròs. Per sobre s’hi aboca generosament una salsa espessa de cacauet, amanida amb sucre de palma, tamarinde i bitxo. A diferència d’una amanida occidental amb l’amaniment a part, aquí la salsa és prou consistent per ser un element central, no pas un toc final.

Les verdures canvien segons la família, però la salsa de cacauet és imprescindible. El que fa que sigui gado-gado és aquesta salsa concreta, dolça, àcida i picant. Les verdures de sota són flexibles expressament, segons què sigui fresc i disponible.

Com se serveix

• A temperatura ambient, amb força salsa per sobre del plat muntat.
• Amb galetes de gambeta (krupuk) al costat.
• Com a àpat complet, sovint per dinar.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu el cacauet, l’ou i la soja.
• És vegetarià de manera natural; digueu si oferiu una versió vegana sense ou.
• Enumereu les verdures incloses, perquè la barreja varia segons la cuina.