Frittata (truita italiana oberta)

La frittata és una truita gruixuda i oberta, començada als fogons i acabada sota el gratinador, que es talla a porcions en lloc de plegar-se. És la resposta italiana a la truita espanyola i s’assembla més a una crema d’ou quallada que no pas a la truita francesa fina i plegada, malgrat que els noms semblin relacionats.

Què és de debò

Es baten ous amb un raig de llet i parmesà ratllat i s’aboquen sobre un farcit ja cuit a la paella: ceba saltada, verdures, formatge o embotit curat. Es cou tot lentament a foc baix fins que la base i les vores quallen. En lloc de plegar-la, es posa la paella una estona sota el gratinador o al forn perquè qualli la part de dalt. Així es cou de manera uniforme sense haver-la de girar.

Aquesta és la diferència amb una truita francesa: la frittata està pensada per tallar-se a porcions i menjar-se a temperatura ambient tan sovint com calenta, mentre que una truita francesa tova acabada de fer no aguantaria igual.

Com se serveix

• Tallada a porcions directament de la paella.
• Calenta, tèbia o a temperatura ambient; viatja i es conserva força millor que una truita plegada.
• Com a dinar lleuger o plat de brunch, sovint amb pa i amanida.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu l’ou i els lactis dels ous i el formatge.
• Especifiqueu el farcit, perquè la frittata varia molt segons què s’hi cuini.
• Digueu si se serveix tèbia o a temperatura ambient; totes dues maneres són tradicionals.
• Si no porta carn, és vegetariana; indiqueu-ho clarament si el farcit n’hi afegeix. Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.