Brioix

El brioix és un pa de massa fermentada ric en mantega i ou, lleugerament dolç, que s’enforna en forma de pa rodó o de panets. És un pa quotidià francès que recorda més un pastís: porta prou mantega i ou per distingir-se d’un pa corrent, però és prou senzill per esmorzar i no només per a les postres.

Què és de debò

La massa fermentada porta una proporció alta de mantega i ou, incorporats a la farina, amb llet i una mica de sucre. Es deixa llevar lentament i durant força estona perquè el gluten pugui sostenir tot aquest greix sense que la massa s’ensorri. Es dona forma de pa rodó gran, sovint en un motlle acanalat, o de panets individuals amb el capdamunt característic. S’enforna fins que la crosta queda ben daurada i la molla, tendra i fàcil d’esfilagarsar.

La riquesa de la massa també canvia què se’n fa quan s’asseca: es torra molt bé i és una bona base per a les torrades a la francesa o el púding de pa, en lloc de quedar simplement dur.

Com se serveix

• A llesques o a trossos, sol o lleugerament torrat, per esmorzar.
• En panets individuals; la forma petita amb el capdamunt es reserva sobretot per a aquest format.
• Com a base d’altres preparacions, de les torrades a la francesa als panets d’hamburguesa i al púding de pa.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu gluten, ou i lactis: la massa enriquida en conté.
• Digueu si el feu a l’obrador: un brioix de fermentació lenta és una feina artesanal que val la pena destacar.
• Especifiqueu si se serveix sol o amb mantega i melmelada; la riquesa del pa condiciona què l’acompanya bé.
• Si és la base d’un altre plat —torrades a la francesa o un panet—, indiqueu-ho: no és el mateix que una llesca de brioix.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.