Pastís de llima Key (Key lime pie)

El Key lime pie és una crema àcida de suc de llima Key, llet condensada ensucrada i rovell d’ou, enfornada dins d’una base de galeta graham fins que qualla. Ve dels Cayos de Florida i es construeix específicament al voltant de la llima Key, petita, molt àcida i de polpa pàl·lida. És massa intensa per menjar-se sola, i per això la dolçor de la llet condensada n’és la solució, no pas un afegit accessori.

Què és de debò

Les galetes graham es trituren fines, es barregen amb mantega fosa i es premen dins d’un motlle de pastís. S’enfornen breument fins que formen una base ferma. Es baten rovells d’ou amb llet condensada ensucrada i suc de llima Key; l’acidesa és prou forta per espessir gairebé tota sola la barreja. El farcit es cou només fins que qualla del tot, sense tallar-se, i després es refreda completament abans de tallar-lo. El color natural és groc pàl·lid, com el rovell; un farcit verd viu vol dir que s’hi han posat colorants, no pas suc autèntic de llima Key.

El pastís és de llima Key, no de llima qualsevol. Les llimes perses normals, les verdes que es troben a la majoria de supermercats, són més grosses i menys àcides. El pastís fet amb aquestes és un substitut raonable, però no és l’autèntic: si no feu servir llima Key, val la pena dir-ho clarament.

Com se serveix

• Fred, acabat de treure de la nevera i tallat a porcions.
• Amb nata muntada per sobre; de vegades, merenga flamejada en lloc de nata.
• Com a postres, gairebé sempre d’aquesta manera.

Com escriure-ho a la carta

• Digueu si es fa amb suc autèntic de llima Key o amb suc de llima normal; la diferència importa a qui coneix les postres.
• Indiqueu el blat de la base de galeta graham, els lactis de la llet condensada i l’ou.
• Especifiqueu si la cobertura és nata muntada o merenga: totes dues són tradicionals, però canvien l’acabat.