Strudel de poma

L’strudel de poma porta làmines fines de poma embolicades amb una massa molt prima, que s’enforna fins que la crosta cruix. És l’strudel més emblemàtic d’Àustria i un clàssic de les cartes dels cafès de Viena, sovint al costat d’un tall de pastís Sacher.

Què és de debò

La massa d’strudel s’estira a mà fins que queda gairebé transparent —segons la prova tradicional, s’hi hauria de poder llegir el diari a través—. S’estén, s’hi posa poma tallada fina, panses, sucre, canyella i, sovint, pa ratllat amb mantega per absorbir el suc durant la cocció. S’enrotlla la massa al voltant del farcit, es pinta amb mantega fosa i s’enforna fins que queda ben daurada i cruixent.

La destresa consisteix a estirar la massa molt prima sense esquinçar-la. Si l’embolcall queda gruixut i feixuc, es perd el sentit de la tècnica.

Com se serveix

• Tebi i tallat a rodanxes, perquè s’hi vegin les capes de massa.
• Amb salsa de vainilla, nata muntada o gelat de vainilla; gairebé sempre n’hi ha un acompanyament al plat.
• Amb una mica de sucre de llustre per sobre, com a acabat lleuger, no com una capa gruixuda.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu gluten i lactis: n’hi ha a la massa i a la mantega.
• Especifiqueu si se serveix d’entrada amb salsa de vainilla o gelat, o si són extres: canvia el preu i les expectatives.
• Feu constar que és millor tebi; fred es perd el contrast entre la massa cruixent i el farcit de poma tou.
• Si feu la massa a l’obrador, digueu-ho: estirar-la a mà és una feina artesanal que val la pena destacar, diferent d’una versió ràpida amb pasta filo o de full.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.