Locro

El locro és un estofat espès de blat de moro pelat, carbassa, mongetes i diverses carns, cuit durant hores fins a tenir una consistència gairebé de farinetes. Se’n mengen variants per tota la regió andina; a l’Argentina és especialment emblemàtic de les celebracions del Dia de la Independència i del Dia de la Revolució, al maig i al juliol.

Què és de debò

El blat de moro pelat sec es posa en remull i es cou durant hores en una olla gran amb carbassa, mongetes blanques i una barreja de carns —porc, vedella, xoriço i, de vegades, cotna o peu de porc— fins que tot es desfà i espesseix el brou. La cocció llarga estova bé el blat de moro i deixa que el greix i el sabor de la carn s’integrin. El resultat ha de ser dens, no un brou amb ingredients separats.

És un plat pensat per compartir i lligat a dates concretes. Tradicionalment se’n fan olles grans per a trobades familiars i públiques durant les festes nacionals argentines.

Com se serveix

• Ben calent, servit amb cullerot en un bol; de vegades el greix es presenta a part com a guarnició.
• Amb salsa picant quiquirimichi per sobre o al costat.
• Com a plat principal complet.

Com escriure-ho a la carta

• Especifiqueu les carns, que varien segons la casa i la regió.
• La recepta base no té al·lèrgens principals evidents; indiqueu a part el pa que s’hi serveixi.
• Digueu si només l’oferiu per les festes nacionals o durant tot l’any.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.