Baingan bharta

El baingan bharta és albergínia rostida sencera, socarrimada i aixafada amb ceba, tomàquet i espècies. És un clàssic del nord de l’Índia que, deliberadament, canvia el curri més caldós per una preparació més seca i intensa, on el gust de brasa és el protagonista.

Què és de debò

Les albergínies senceres es socarrimen directament sobre una flama o sota el grill ben calent fins que la pell s’infla i s’ennegreix i l’interior s’estova del tot. D’aquí ve el caràcter del plat: cap barreja d’espècies no pot imitar aquest gust de brasa. Se’n pela la pell fosca, s’aixafa la polpa de manera rústica i es cou breument amb ceba, tomàquet, all i gingebre, fins que les aromes crues s’integren i la barreja queda seca, no pas caldosa.

El gust de brasa no és opcional. Una albergínia rostida al forn sense contacte directe amb la flama només queda tova; li falta l’amargor fumada que fa que el bharta es reconegui i no sembli un puré de verdures qualsevol.

Com se serveix

• Com a guarnició seca, al costat d’un curri més caldós i arròs o roti.
• Tèbi, no gaire calent: és un puré, no una sopa.
• Poques vegades com a plat principal per si sol; més sovint com a part d’un thali variat.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu que la recepta habitual és vegana i vegetariana.
• Digueu si l’albergínia es cou a la flama o amb un mètode alternatiu als fogons; el gust fumat canvia de debò.
• Aclariu que és un plat sec, no pas caldós, perquè qui esperi un curri amb més salsa no se sorprengui.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.