Eton mess

L’Eton mess combina merenga esmicolada, nata muntada i maduixes en un munt deliberadament desendreçat. Segons la història, va néixer d’un accident real a l’Eton College d’Anglaterra: unes postres que s’havien de servir senceres es van ensorrar, però les van servir igualment.

Què és de debò

La merenga cruixent es trenca en trossos irregulars, no pas en pols, i es barreja amb nata muntada suaument i maduixes aixafades només prou perquè deixin anar suc. No s’ha de buscar una presentació polida: els trossos de merenga han de continuar visibles i cruixents contra la nata tova. L’atractiu és aquest contrast de textures, no pas una barreja homogènia i llisa.

El desordre és part de la tècnica, no pas manca de cura. Si es tritura fins a obtenir una crema, desapareix tot l’encant. La merenga ha de mantenir trossos diferenciats i cruixents dins la nata; és una tria deliberada de textura.

Com se serveix

• En un got o un bol, amb les capes visibles abans de barrejar-les, o ja barrejat i desendreçat.
• Fred, muntat poc abans de menjar perquè la merenga no s’estovi del tot.
• Com a postres, especialment a l’estiu, quan les maduixes són en el seu millor moment.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu l’ou de la merenga i els lactis de la nata.
• En la seva versió habitual és vegetarià.
• Digueu si es munta al moment: si la merenga reposa massa temps barrejada amb la nata, perd el cruixent.