Firfir

Firfir és un plat etíop de trossos d’injera barrejats amb una salsa vermella especiada, que es menja amb les mans o amb una cullera. Es fa amb injera sobrant, de manera que és una manera d’aprofitar un pa que ja no està fresc.

Què és de debò

El firfir es basa en injera, la coca fermentada i àcida de teff, que es talla en trossos petits. Els trossos es barregen amb una salsa de berbere (pasta d’espècies), ceba cuita en niter kibbeh (mantega clarificada especiada) i aigua o brou fins que el pa s’ablandeix i agafa color. Hi ha versions amb carn i sense carn; la carn sol ser de pollastre, de vedella o de xai, tallada en trossos petits i cuita primer dins de la salsa.

El plat es distingeix per la base de trossos d’injera, i no per un guisat espès. El doro wat és un guisat de pollastre que se serveix amb injera al costat, mentre que el firfir utilitza el mateix pa com a cos principal del plat. Alguns cuiners fan una versió seca, amb poca salsa, i una versió més humida, més semblant a un guisat; la quantitat de salsa depèn de les preferències de cada casa.

Com se serveix

• Es serveix calent en una f온a plana gran o en un bol ample, normalment com a esmorzar o menjar lleuger.
• Es menja estirant o recollint amb trossos d’injera, o amb una cullera quan el plat és humit.
• Sovint s’acompanya amb iogurt, un plat de verdures cuites o un petit bol de berbere extra per a la taula.
• Tradicionalment es menja d’una safata compartida entre diverses persones.

Com escriure-ho a la carta

• Indica clarament que la base és injera trinxada i barrejada amb salsa de berbere, i especifica la proteïna si hi ha carn, per exemple firfir de pollastre o de vedella.
• Assenyala la presència de productes lactis, ja que la recepta clàssica utilitza niter kibbeh, que es fa amb mantega.
• Indica si el plat es serveix sec o amb salsa, i si és suau o picant pel berbere.
• El teff no conté gluten segons la definició habitual, però la carta ha d’indicar si la injera es barreja amb farina de blat.