Pom

Què és de debò

El pom és un plat de celebració surinamès cuit al forn, basat en el pomtayer, una arrel tropical ratllada que es torna tendra i forma un guisat salat i daurat al forn. Al farcit és habitual el pollastre, i els cítrics i els condiments fan contrast amb la fècula. Està especialment associat a les reunions familiars i a les taules de festa. Tot i que en alguns contextos el nom fa referència tant a l’arrel com al pastís ja cuit, aquí el plat és el guisat muntat.

L’arrel ratllada forma el cos del pastís i es disposa en capes amb pollastre sazonat i líquid, abans de coure-ho al forn fins que quedi tendra per dins i daurada per fora. Les receptes varien en l’equilibri exacte de cítrics, tomàquet, ceba i greix. El pomtayer no és la patata, i la seva textura canvia durant la cocció, de manera que lliga el farcit en un plat que es pot tallar en porcions.

La cultura gastronòmica de Surinam reflecteix influències indígenes, africanes, sud-asiàtiques, javaneses, xineses i holandeses. El pom s’associa àmpliament a la cuina festiva i sovint es prepara en una gran safata per compartir. Una ració es pot servir calenta com a plat principal, amb arròs o un altre acompanyament segons la família. El farcit i el condiment s’han de descriure a partir de la recepta de la cuina, i no suposar-los només pel nom.

Com se serveix

• Enforneu-lo en una safata fins que la capa d’arrel sigui tendra i la part superior estigui daurada.
• Serviu-lo calent en racions com a plat principal, sovint en celebracions.
• L’arròs o les verdures poden acompanyar-lo, però no són components obligatoris del pastís.

Com escriure-ho a la carta

• Identifiqueu el pomtayer i el farcit concret, normalment pollastre.
• Indiqueu qualsevol afegit de cítrics, productes lactis o brou que formi part de la recepta del restaurant.
• No l’anomeneu taro ni patata sense confirmar l’arrel real que s’ha fet servir.