Rasam

El rasam és un brou lleuger de tamarinde i pebre, cuit fins que queda àcid i clar, que sovint es beu directament d’una tassa. Al sud de l’Índia es considera una sopa digestiva i tradicionalment es pren cap al final de l’àpat. La textura aquosa és deliberada: és per assaborir-lo a glops, no per atipar-se’n.

Què és de debò

L’aigua de tamarinde es cou amb tomàquet, pebre negre i comí. Al final s’hi afegeix un condiment de llavors de mostassa, fulles de curri i asafètida fregides breument en oli calent. Aquest pas final aporta l’aroma viva quan s’aboca el rasam. No s’espesseix: el brou es manté prou clar per veure-hi a través.

El rasam és fi i pebrós, mentre que el sambar, el seu parent proper, és espès i ple de verdures. Tots dos poden portar tamarinde i comparteixen tècniques de condimentació, però el rasam es beu com a final lleuger i el sambar és un plat més consistent.

Com se serveix

• En una tassa o bol petit, ben calent o tebi.
• A glops, o amb arròs al final d’un àpat.
• De vegades amb un acompanyament de llenties o verdures.

Com escriure-ho a la carta

• Expliqueu que és un brou lleuger i àcid, no una sopa espessa.
• Indiqueu si es pot beure en tassa o se serveix amb arròs.
• Concreteu el grau de picantor.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.