Sopa de kubbeh

La sopa de kubbeh porta boles de massa fina de sèmola farcides de vedella picada, ceba i espècies, cuites senceres en un brou àcid de llimona. La remolatxa el pot tenyir de vermell intens. Les famílies jueves iraquianes i kurdes van portar el plat a Israel durant la immigració dels anys cinquanta, i continua sent un àpat de divendres al vespre, preparat en una olla gran per compartir.

Què és de debò

La sèmola i una mica de farina s’amassen fins a obtenir una massa llisa i elàstica. S’estira fina, s’embolica al voltant d’un farcit de vedella picada, ceba i espècies càlides, i es tanca en forma de bola o cilindre abans d’afegir-la crua a l’olla. El brou completa el plat: la remolatxa dona a la versió kubbeh selek el color magenta i una dolçor suau; la bleda i l’api defineixen la versió més àcida i verda, kubbeh hamusta. Es cou a foc lent fins que la closca de sèmola queda tendra i una mica translúcida, però sense desfer-se. Un raig de llimona al final n’accentua l’acidesa.

Com se serveix

• En un bol fondo, amb dues o tres boles per ració i força brou i verdura.
• Amb grills de llimona i, de vegades, bitxo per a qui vulgui més acidesa o picantor.
• Com a plat principal de divendres al vespre o la vigília del Sàbat, cuinat en una olla gran.
• En moltes llars, amb arròs al costat, tot i que la sopa ja és un àpat complet.

Com escriure-ho a la carta

• Especifiqueu quin brou oferiu, de remolatxa o de bleda, perquè el sabor i el color canvien força.
• Indiqueu que la massa de sèmola conté blat; no hi ha un substitut senzill amb la mateixa textura.
• Presenteu-lo com a plat principal: les boles són més contundents del que pot fer pensar el bol.