Bakso

El bakso són mandonguilles de vedella elàstiques servides en un brou clar amb fideus, tofu i ou dur. Va néixer de la cuina de la comunitat sinonesa d’Indonèsia, a partir de les tradicions de mandonguilles que els immigrants van portar-hi generacions enrere. Avui és un dels menjars de carrer més consumits del país: es ven en carretons, warungs i parades especialitzades de gairebé totes les ciutats.

Què és de debò

La vedella picada ben fina es barreja amb midó de tapioca i condiments fins que la pasta queda llisa i elàstica. Se’n fan boles i es couen suaument en aigua o brou fins que són fetes. El midó de tapioca els dona la textura elàstica i rebotadora, diferent de la d’una mandonguilla occidental, més tova. Se serveixen en un brou clar de vedella amb fideus de vermicel d’arròs o fideus d’ou, daus de tofu fregit i sovint un ou dur sencer; per sobre s’hi escampen escalunya fregida i fulles d’api.

L’elasticitat és la gràcia, i qui en demana sap valorar-la. Una bona mandonguilla de bakso ha de fer un punt de rebot en mossegar-la. Els habituals jutgen la parada per aquesta textura: si és tova i esmicola, es considera mal feta, per molt bo que sigui el brou.

Com se serveix

• Calent, en un bol, amb sambal, salsa de soja i vinagre a part perquè cadascú s’ho amaneixi.
• Amb fideus i tofu com a acompanyaments habituals.
• Com a mos de carrer o àpat complet, a qualsevol hora del dia.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu l’ou i la soja; també el blat si feu servir fideus d’ou.
• Especifiqueu què inclou la ració i què és opcional: sovint les parades de bakso permeten afegir-hi complements.
• Digueu que els condiments els afegeix el comensal, en lloc d’amainar-los prèviament a la cuina.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.