Amanida caprese

L’amanida caprese és tomàquet a rodanxes i mozzarella fresca, en capes amb fulles d’alfàbrega i oli d’oliva. No s’hi cou res ni s’hi afegeix gaire res: el vermell, el blanc i el verd recorden la bandera italiana. El plat depèn del tot de la qualitat dels tres ingredients principals.

Què és de debò

El tomàquet madur es talla a rodanxes o a grills i s’alterna o es disposa en ventall amb rodanxes gruixudes de mozzarella fresca. Si pot ser, mozzarella de búfala, més tova i lletosa que la de llet de vaca, més ferma i pensada per fondre. Entremig s’hi posen fulles senceres d’alfàbrega. S’acaba tot el plat amb un raig de bon oli d’oliva, una mica de sal i res més: la recepta tradicional no porta vinagre, perquè l’acidesa competeix amb la dolçor del tomàquet.

Com que hi ha tan pocs ingredients, la qualitat de cadascun es nota molt. Amb un tomàquet verd o una mozzarella refrigerada i gomosa, no hi ha res que amagui el resultat.

Com se serveix

• A temperatura ambient, mai acabada de treure de la nevera.
• Com a entrant o plat lleuger, sovint per obrir l’àpat i no pas per tancar-lo.
• Amb bon oli d’oliva abocat a taula, per acabar el plat en lloc d’amanir-lo prèviament a la cuina.

Com escriure-ho a la carta

• Indiqueu els lactis de la mozzarella.
• Especifiqueu la mozzarella, de búfala o de vaca: els comensals en noten la diferència.
• Digueu si el tomàquet és de temporada; el plat depèn que sigui ben madur.
• És vegetariana de manera natural, una opció senzilla entre entrants més contundents.

Els ingredients, els al·lèrgens i la informació dietètica que s’indiquen aquí descriuen una recepta típica. No són una declaració vinculant per a cap restaurant en concret: les receptes, les racions i els productes utilitzats poden variar.