Brinhola

Què és de debò

La brinhola és un bunyol dolç de Cap Verd fet amb pasta de plàtan madur o plàtan de cuinar, sovint acabat amb sucre i canyella. Es fregeix en porcions petites i es serveix com a picoteig o postres.

El plàtan madur o el plàtan de cuinar s'aixafa o s'incorpora a una pasta, que es porciona en oli calent i es fregeix fins que l'exterior cuaja i es dora. La fruita aporta dolçor i humitat; algunes receptes hi afegeixen farina o un altre aglutinant per mantenir la mescla unida. Després de fregir-la es pot espolsar una mica de sucre o canyella, però no és obligatori. Els mètodes casolans poden variar en el tipus de fruita, la consistència de la pasta i la forma, de manera que el nom per si sol no permet saber si el bunyol és a base de blat o si porta ou.

L'interior és tou i tendre, en contrast amb la superfície dorada. La brinhola es pot servir calenta sola o acompanyada d'un altre element amb nom propi. Com que la fruita madura pot variar en dolçor, el sucre addicional pot ser moderat o s'omet. Cal distingir-la d'un donut senzill: la base que la defineix és el plàtan.

Com se serveix

Serveix-la acabada de fregir, calenta, amb la cobertura de sucre o canyella que s'hagi indicat. Escorre-la bé i posa-la al plat poc després de cuinar-la. Si una ració està formada per diversos bunyols petits, indica-ho amb claredat.

El grau de maduresa de la fruita afecta tant la lligadura com la dolçor. La fruita molt madura pot necessitar menys edulcorant afegit, però la pasta encara ha de tenir prou estructura per poder-se porcionar sense desfer-se a l'oli.

Com escriure-ho a la carta

Descriu la brinhola com un bunyol de plàtan caboverdià i indica si du plàtan de cuinar, farina, ou o alguna cobertura. Confirma amb la cuina l'oli de fregit i les pràctiques si es comparteix la freidora. El valor nutricional varia segons la maduresa de la fruita, la pasta i l'oli que absorbeix.